L'EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DE XALÓ (IV)

A finals del segle XVIII i mitjans del XIX, Xaló arriba a tindre uns 3.500 habitants gràcies a l’auge de l’activitat pansera. S’inicia l’edificació de casetes i riuraus. El riurau del Servet es construeix l’any 1801. S’obrin nous carrers que ja són rectes i més llargs que els del Ràfol de Xaló. S’aprova el Plànol de les Alineacions de 1847.

L'EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DE XALÓ (III)

A principis del segle XVII, les noves edificacions apareixen a la vora dels principals camins de Xaló. Així, el començament del camí de les Hortes és l’origen de l’actual carrer de Sant Rafael (conegut al segle XVII amb les denominacions de carrer dels Mallorquins o de Sebastià Mestre, major). El camí del pou de les Figueretes serà l’origen de l’actual carrer de Sant Joaquim.

L'EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DE XALÓ (II)

Durant l’etapa mudèjar i la posterior morisca, Xaló es reduïa a allò que anomenem el Ràfol de Xaló, és a dir, els carrers més antics de Xaló, caracteritzats per ser curts i irregulars. El carrer principal era l’actual carrer Major. Hi havia una maqbara o cementeri entre el carrer de Sant Rafael i el camí de les Sequietes.  

L'EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DE XALÓ (I)

En l'època romana, Xaló es trobava situat al Pla de les Hortes. Així ens ho confirma la troballa d’un forn terrisser i tot un seguit de restes materials, com ara empedrats o murs. És una zona d’un gran valor arqueològic que s’ha excavat en una mínima part. Per això des del govern local caldria impulsar més actuacions.

RIU O CANYAR?

L'estat d'abandó que pateix el riu Xaló ja no pot ser més evident, i cap administració encara no ha pres mesures destinades a controlar el creixement dels canyars.

PER QUÈ ES FA NECESSARI EL CONTROL DELS CANYARS?

El control dels canyars ve exigit per quatre raons de pes:

1. Els canyars tendeixen a desplaçar la vegetació autòctona que hi ha a la riba del riu.

2. Un excés de canyes fa disminuir la capacitat de desguàs, i en cas de grans crescudes obstrueixen les infraestructures que travessen el riu, com ara els ponts.

3. Les canyes es caracteritzen pel seu elevat consum hídric, i poden dessecar els tolls.

4. Els canyars són capaços d'alterar el règim de fluxos i la morfologia del llit del riu a causa de les grans masses de rizomes d'aquestes plantes.

LA TRADICIÓ DEL BETLEM

L’origen d’aquesta representació de la Nativitat del Nostre Senyor és encara desconegut; el que sí ha quedat acreditat documentalment és que l’any 1223 Sant Francesc d’Assís va muntar un improvisat betlem a l’entrada d’una cova. Un costum que la seua orde va adoptar immediatament. A casa nostra, l’esmentada tradició va entrar a partir del segle XIV, probablement per influència dels pares franciscans. A Xaló, el betlem que més anomenada ha tingut pel gran valor artístic de les seues figures és el de la tia Juanita de la Plaça.

EL CARRER NOU

El carrer Nou i el de la Duquessa estan hui comunicats amb el de Salamanca, però a finals de la dècada dels 40 del segle XIX hi havia una casa que impedia la confluència d’aquests tres carrers. L’edifici li pertanyia a Josep Mas i Grimalt i l’havia adquirit de Josep Reig. En la sessió ordinària del Plenari del dia 8 d’abril de 1849, aquesta qüestió va ser introduïda per Miquel Durà i Garcés, l’alcalde d’aleshores. L’acta de l’esmentada sessió s’hi refereix de la següent manera: "Por el Sr. Presidente se hizo presente a la Corporación que, declarada de utilidad pública la casa de José Reig, ahora de José Mas y Grimalt por haberla enajenado el primero, situada en la Calle Nueva de esta población, lindante por los lados con casa de Fernando Ruvio y Pedro Pelló, a fin de dar comunicación a la otra calle que se está edificando denominada del pozo de las higueras [hui, carrer Salamanca] con la dicha Calle Nueva y la de la Enseñanza [hui, carrer de la Duquessa]."

EL PI VER DEL TOSSALET

El protagonista d'aquesta foto de Paco Carrió Cervera és el pi ver del Tossalet i la seua inconfusible estampa.

EL LLAVADOR I LA SÉQUIA

Xaló ha anat variant la seua fesomia urbana en el decurs del anys. En aquesta foto del record, podem observar que encara existia, d'una banda, el llavador i, de l'altra, la séquia major.

ELS EMBOTITS DE PORC

Hi ha referències al consum d’embotits des de l’època romana. El porc es criava, matava i elaborava a casa com una part insubstituïble de la dieta tradicional. La porquera no podia faltar en cap domicili. En aquest habitacle s’engreixava l’animal fins que tenia el pes que el feia “bo per a matar”. EI porc és omnívor: menja de tot i tot li fa profit. Això fa que no siga complicat proporcionar-li una alimentació adequada. A hores d’ara, la carn de porc embotida seguim consumint-la, però ja no per necessitat com els nostres avantpassats –ja que disposem de la congelació–, sinó pel plaer de tastar un aliment modelat per la tradició. 

LA SOBRASSADA

Sembla que la sobrassada té el seu origen al sud d’Itàlia. En un document de l’any 1403 el rei Martí fa una comanda d’aquest embotit. Li’l demana al majordom del rei de Sicília. Segons el DCVB, el mot prové de l’expressió italiana soprassata, nom d'un farciment de carn de porc. Posteriorment, aquesta especialitat comença a elaborar-se a Mallorca i també a València. Amb el pebre roig, originari d’Amèrica, la sobrassada pren la seua característica coloració vermella. Aquesta preparació xarcutera es va convertir en una forma de conserva alimentària habitual als rebosts xaloners.  

LA COLLITA DE LES AMETLES

Plegar ametles és una activitat agrícola que es fa al mes de setembre. En aquesta foto del record apareixen dos objectes que s'hi fan servir: la canya per a tombar-les i les veles on cauen. 

XALÓ I ELS RIURAUS

Una antiga foto de grup en què al fons apareix un riurau, l'element més característic de l'arquitectura rural de Xaló. Hui la pansa ha deixat de ser el motor de l’economia local, però de la seua època d’esplendor encara queden aquestes construccions que han de ser mereixedores de més atenció per part del govern local.  

EL FINAL DE LA BASSA DEL MOLÍ NOU

Són molts els veïns i les veïnes de Xaló que han pogut comprovar amb evident sorpresa que la històrica bassa del Molí Nou, de titularitat pública, ha estat colgada en benefici d'una propietat particular. Una actuació com aquesta, que no sembla que s'avinga amb l'interés general, com se li pot explicar a la ciutadania? 

LA CASETA DE LA DURANA

Aquesta és la façana de la casa de camp que va pertànyer al notari Joan Batiste Durà Garcés, germà del famós advocat Durà. Es troba situada al camí de l'escola. Fa uns anys la va restaurar José Luis Luri, un gran expert en la història de la nostra comarca al segle XIX.

EL POU DE LES FIGUERETES

El Pou de les Figueretes, restaurat en la legislatura 2007-2011, va arribar a aquest grau de deteriorament. La conservació del patrimoni és absolutament necessària i hauria de ser una prioritat de tots els governs locals amb independència de la seua ideologia.

LA FONTETA DE LA SOLANA

La referència més antiga sobre aquest paratge de la partida de la Solana es troba recollida en el testament de Pere Pastor, que data de l’any 1669 i va ser rebut pel notari Pere Font. L’esmentat document distingia dos subsectors delimitats per fites naturals (una fonteta i dos camins): d’una banda, de la fonteta amunt fins al camí de Dénia (l’actual de la Llosa) i, de l’altra, de la fonteta avall fins al camí (hui, carretera) d’Alcanalí.

UN AGRADABLE DIA DE FESTA

La imatge representa un grup d'amics que estan passant un agradable dia de festa a Xaló. Però, què van preparar per a dinar? Segurament, una paelleta on no va faltar l'excel·lent carn de conill. D'ella diuen els nutricionistes que és una font de proteïnes i, a més a més, té un alt contingut en fòsfor i no li falta ni seleni ni potassi.

L'AMISTAT ÉS UN TRESOR

Aquesta és una entranyable foto del record que ens confirma que l'amistat és un tresor que convé cuidar. 

EL CASTELL MEDIEVAL DE BÈRNIA

Aquesta foto l'ha cedida Ximo Bolufer Marqués, a qui hem d'agrair-li que en col·laboració amb Agustí Ribera Gomes escriguera un magnífic article sobre el castell medieval de Bèrnia (o Bèrdia), que es troba situat al terme municipal de Xaló. En la imatge, podeu observar-hi les restes d'un mur de l'antiga fortificació. Quanta història té el nostre poble!

L'ARBREDA DEL PLA DE LA SÉQUIA

Quants canvis ha experimentat el nostre poble! Les fotos en són un testimoni perfecte. En aquesta imatge del record podem veure una arbreda que hi havia al Pla de la Séquia i que hui ja no existeix.

LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DE XALÓ DURANT LA DÈCADA DELS 90 (IV)

La portada del número 61 (juny-juliol del 1990) de La guía turístico-comercial de Alicante y provincia portava cinc fotos molt representatives de Xaló: l’antic ajuntament del carrer del canonge Maurí, l’església sense l’actual remat del campanar i alguns elements relacionats amb l’elaboració del vi. En les primeres pàgines trobem un detallat article sobre Xaló on les referències a la seua història es combinen amb unes notes sobre la seua gastronomia (embotits, rebosteria i vins).

LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DE XALÓ DURANT LA DÈCADA DELS 90 (III)

Aquest fullet, publicat durant la dècada dels 90, és una guia informativa sobre Xaló, i no és gens casual que apareguen uns ulls de riurau en la foto de la portada. I no ho és perquè el riurau era i encara continua sent un element essencial del paisatge de Xaló, sobretot de les partides més pròximes al poble. Però en el cas de Xaló sobta que, a diferència d’altres municipis de la Marina Alta, l’Ajuntament no haja pres mesures destinades a afavorir la seua conservació, com per exemple les bonificacions en l’IBI.     

LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DE XALÓ DURANT LA DÈCADA DELS 90 (II)

Entre els fullets sobre Xaló publicats a la dècada dels 90, n’hi ha un que resulta molt interessant: és el dedicat a les herbes del terme. Per exemple, quan parla de la camamirla, diu que és estomacal i digestiva i que sempre s’ha de fer una infusió amb un nombre de cabotetes que no siga parell. No explica, però, el perquè. A més, recomana el rabet de gat per les seues propietats bactericides i es refereix a una llegenda que conta que aquesta planta s’empra com a ingredient d’una gelea que immunitza contra la pesta. Ben interessant, no? 

LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DE XALÓ DURANT LA DÈCADA DELS 90 (I)

Entre els anys 1994 i 1997 es van publicar uns curiosos fullets sobre Xaló. Els textos anaven en tres idiomes: castellà, anglés i alemany. Cada fullet estava dedicat a donar informació sobre un determinat tema: el vi, la rebosteria, les festes, les herbes, etc. El nom del poble sol aparéixer acompanyat de l’expressió “Vall de vi” en les tres llengües esmentades.

EL SANT JOAN DE BÈRNIA

Aquest retaule ceràmic representa la imatge de Sant Joan i el podeu veure a les cases de Bèrnia, al terme municipal de Xaló. En el seu honor els habitants d'aquesta partida celebraven una festa.

EL CARRER DE SANTA ANNA

Ací teniu una vista del carrer Santa Anna, que al segle XVII se'l coneixia amb les denominacions de carrer de la Parra o del Sebastià Berenguer, un colon procedent de Xàbia que es va establir a Xaló després de l'expulsió dels moriscos.

L'ORIGEN DE LA FÀBRICA DEL PLA DE LA SÉQUIA

Aquest és l'origen de l'antiga fàbrica de ferro, hui reconvertida en espai d'oci: "Seguidamente, dióse cuenta del expediente instruido en virtud de instancia presentada por el vecino de esta villa Buenaventura Mas Maurí, en solicitud de que se le conceda la necesaria autorización o licencia para instalar una fábrica de bisagras y demás objetos de ferretería, con motores eléctricos, gas o vapor de unos treinta caballos de fuerza, en el edificio que posee sito en las afueras de la población en el punto denominado pla de la acequia. El Ayuntamiento, (...), aceptó el dictamen de la Comisión de policía urbana e industrial y acordó por unanimidad conceder la autorización que se solicita. (Acta de la sessió ordinària del Plenari de l’Ajuntament de Xaló de 23 d’abril de 1922)."

LA PORTADA DEL PROGRAMA DE LES FESTES D'OCTUBRE DEL 1993

La portada del programa de l'any1993 duia una magnífica foto de la Mare de Déu i el Jesuset feta per Jaume Garcés Mengual. D’ella el seu autor ens explica el següent: “Podríem dir que va ser el meu primer treball professional. L'inici de molts treballs de disseny que vindrien després. Eixa portada la vaig fer per col·laborar amb les festes quan era estudiant de segon curs de Belles Arts. La fotografia la vaig prendre amb una flamant càmera reflex analògica que m'havien regalat perquè en el curs vinent havia de cursar l'assignatura de fotografia. Recorde que el rector em va deixar accedir a l'habitacle on roman la Mare de Déu i allí vaig aconseguir la vista del contrapicat de la Verge. El revelatge dels negatius també el vaig fer jo manualment (així eren aquells temps). Vaig positivar la imatge utilitzant una vella ampliadora del meu oncle Juan, qui de jove havia tingut una forta afició per la fotografia i li va faltar ben poc per arribar a dedicar-se professionalment. Va ser ell qui em va ensenyar a revelar i positivar els negatius en paper i desenvoldrem pel laboratori fotogràfic casolà. Encara recorde amb molta nostàlgia aquell primer contacte amb la màgia de la fotografia analògica, imatges formades per blancs, negres i grisos que apareixien de sobte sobre els papers mullats dintre de les cubetes, com si foren misterioses aparicions entre llums vermelles i l'olor agre dels líquids de revelatge.”

UNA IMATGE CURIOSA DEL TOSSALET

Aquesta branca té una curiosa forma. És la d'un mussol? Què en penseu? La foto l'ha feta Raúl Martín Díez al Parc Botànic del Tossalet.

LA VINCULACIÓ HISTÒRICA DE XALÓ AMB SANTA MARGALIDA

Xaló i Santa Margalida són dues viles que estan agermanades a causa d'una poderosa raó històrica: l'any 1646, hi havia a Xaló 61 caps de família d'origen balear, i d'ells 50 procedien de Santa Margalida. Una gran proporció dels actuals habitants de Xaló tenen un o més avantpassats procedents d'aquesta vila mallorquina.

LA MARE DE DÉU POBRA A SAN JUAN DE CUYO

Prestada per Rosario Mas Garcés, aquesta foto també té a veure amb les Festes de la Mare de Déu Pobra, però ací hi ha un canvi de temps i lloc: l'any podria ser el 1963 i la població és San Juan de Cuyo. Els emigrants xaloners van portar la devoció que ells sentien per la patrona del seu poble a la província argentina que tan generosament els va acollir.

UNA FOTO INOBLIDABLE

Aquesta magnífica foto nocturna, cedida per Paco Miralles, apareix en el programa de les festes d'octubre d'enguany, concretament en la salutació que l'Associació Foto Xaló dedica a tot el poble. Aquesta imatge és una autèntica obra d'art destinada a perdurar en la memòria de la gent de Xaló.

A LA DESCOBERTA DE XALÓ

Descobrir Xaló és conéixer la seua cultura, història i tradicions. Us animeu a fer-ho? De ben segur que us agradarà.