dissabte, 28 de novembre del 2015

ELS EMBOTITS DE PORC


Hi ha referències al consum d’embotits des de l’època romana. El porc es criava, matava i elaborava a casa com una part insubstituïble de la dieta tradicional. La porquera no podia faltar en cap domicili. En aquest habitacle s’engreixava l’animal fins que tenia el pes que el feia “bo per a matar”. EI porc és omnívor: menja de tot i tot li fa profit. Això fa que no siga complicat proporcionar-li una alimentació adequada. A hores d’ara, la carn de porc embotida seguim consumint-la, però ja no per necessitat com els nostres avantpassats –ja que disposem de la congelació–, sinó pel plaer de tastar un aliment modelat per la tradició. 

divendres, 27 de novembre del 2015

LA SOBRASSADA


Sembla que la sobrassada té el seu origen al sud d’Itàlia. En un document de l’any 1403 el rei Martí fa una comanda d’aquest embotit. Li’l demana al majordom del rei de Sicília. Segons el DCVB, el mot prové de l’expressió italiana soprassata, nom d'un farciment de carn de porc. Posteriorment, aquesta especialitat comença a elaborar-se a Mallorca i també a València. Amb el pebre roig, originari d’Amèrica, la sobrassada pren la seua característica coloració vermella. Aquesta preparació xarcutera es va convertir en una forma de conserva alimentària habitual als rebosts xaloners.  

dissabte, 14 de novembre del 2015

LA COLLITA DE LES AMETLES


Plegar ametles és una activitat agrícola que es fa al mes de setembre. En aquesta foto del record apareixen dos objectes que s'hi fan servir: la canya per a tombar-les i les veles on cauen. 

XALÓ I ELS RIURAUS


Una antiga foto de grup en què al fons apareix un riurau, l'element més característic de l'arquitectura rural de Xaló. Hui la pansa ha deixat de ser el motor de l’economia local, però de la seua època d’esplendor encara queden aquestes construccions que han de ser mereixedores de més atenció per part del govern local.  

divendres, 13 de novembre del 2015

EL FINAL DE LA BASSA DEL MOLÍ NOU


Són molts els veïns i les veïnes de Xaló que han pogut comprovar amb evident sorpresa que la històrica bassa del Molí Nou, de titularitat pública, ha estat colgada en benefici d'una propietat particular. Una actuació com aquesta, que no sembla que s'avinga amb l'interés general, com se li pot explicar a la ciutadania? 

LA CASETA DE LA DURANA


Aquesta és la façana de la casa de camp que va pertànyer al notari Joan Batiste Durà Garcés, germà del famós advocat Durà. Es troba situada al camí de l'escola. Fa uns anys la va restaurar José Luis Luri, un gran expert en la història de la nostra comarca al segle XIX.

EL POU DE LES FIGUERETES


El Pou de les Figueretes, restaurat en la legislatura 2007-2011, va arribar a aquest grau de deteriorament. La conservació del patrimoni és absolutament necessària i hauria de ser una prioritat de tots els governs locals amb independència de la seua ideologia.

LA FONTETA DE LA SOLANA


La referència més antiga sobre aquest paratge de la partida de la Solana es troba recollida en el testament de Pere Pastor, que data de l’any 1669 i va ser rebut pel notari Pere Font. L’esmentat document distingia dos subsectors delimitats per fites naturals (una fonteta i dos camins): d’una banda, de la fonteta amunt fins al camí de Dénia (l’actual de la Llosa) i, de l’altra, de la fonteta avall fins al camí (hui, carretera) d’Alcanalí.

UN AGRADABLE DIA DE FESTA


La imatge representa un grup d'amics que estan passant un agradable dia de festa a Xaló. Però, què van preparar per a dinar? Segurament, una paelleta on no va faltar l'excel·lent carn de conill. D'ella diuen els nutricionistes que és una font de proteïnes i, a més a més, té un alt contingut en fòsfor i no li falta ni seleni ni potassi.

dijous, 12 de novembre del 2015

L'AMISTAT ÉS UN TRESOR


Aquesta és una entranyable foto del record que ens confirma que l'amistat és un tresor que convé cuidar. 

dimecres, 11 de novembre del 2015

EL CASTELL MEDIEVAL DE BÈRNIA


Aquesta foto l'ha cedida Ximo Bolufer Marqués, a qui hem d'agrair-li que en col·laboració amb Agustí Ribera Gomes escriguera un magnífic article sobre el castell medieval de Bèrnia (o Bèrdia), que es troba situat al terme municipal de Xaló. En la imatge, podeu observar-hi les restes d'un mur de l'antiga fortificació. Quanta història té el nostre poble!

L'ARBREDA DEL PLA DE LA SÉQUIA


Quants canvis ha experimentat el nostre poble! Les fotos en són un testimoni perfecte. En aquesta imatge del record podem veure una arbreda que hi havia al Pla de la Séquia i que hui ja no existeix.

LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DE XALÓ DURANT LA DÈCADA DELS 90 (IV)


La portada del número 61 (juny-juliol del 1990) de La guía turístico-comercial de Alicante y provincia portava cinc fotos molt representatives de Xaló: l’antic ajuntament del carrer del canonge Maurí, l’església sense l’actual remat del campanar i alguns elements relacionats amb l’elaboració del vi. En les primeres pàgines trobem un detallat article sobre Xaló on les referències a la seua història es combinen amb unes notes sobre la seua gastronomia (embotits, rebosteria i vins).

LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DE XALÓ DURANT LA DÈCADA DELS 90 (III)

Aquest fullet, publicat durant la dècada dels 90, és una guia informativa sobre Xaló, i no és gens casual que apareguen uns ulls de riurau en la foto de la portada. I no ho és perquè el riurau era i encara continua sent un element essencial del paisatge de Xaló, sobretot de les partides més pròximes al poble. Però en el cas de Xaló sobta que, a diferència d’altres municipis de la Marina Alta, l’Ajuntament no haja pres mesures destinades a afavorir la seua conservació, com per exemple les bonificacions en l’IBI.     

dimarts, 10 de novembre del 2015

LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DE XALÓ DURANT LA DÈCADA DELS 90 (II)

Entre els fullets sobre Xaló publicats a la dècada dels 90, n’hi ha un que resulta molt interessant: és el dedicat a les herbes del terme. Per exemple, quan parla de la camamirla, diu que és estomacal i digestiva i que sempre s’ha de fer una infusió amb un nombre de cabotetes que no siga parell. No explica, però, el perquè. A més, recomana el rabet de gat per les seues propietats bactericides i es refereix a una llegenda que conta que aquesta planta s’empra com a ingredient d’una gelea que immunitza contra la pesta. Ben interessant, no? 

LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DE XALÓ DURANT LA DÈCADA DELS 90 (I)

Entre els anys 1994 i 1997 es van publicar uns curiosos fullets sobre Xaló. Els textos anaven en tres idiomes: castellà, anglés i alemany. Cada fullet estava dedicat a donar informació sobre un determinat tema: el vi, la rebosteria, les festes, les herbes, etc. El nom del poble sol aparéixer acompanyat de l’expressió “Vall de vi” en les tres llengües esmentades.

dissabte, 7 de novembre del 2015

EL SANT JOAN DE BÈRNIA

Aquest retaule ceràmic representa la imatge de Sant Joan i el podeu veure a les cases de Bèrnia, al terme municipal de Xaló. En el seu honor els habitants d'aquesta partida celebraven una festa.

EL CARRER DE SANTA ANNA


Ací teniu una vista del carrer Santa Anna, que al segle XVII se'l coneixia amb les denominacions de carrer de la Parra o del Sebastià Berenguer, un colon procedent de Xàbia que es va establir a Xaló després de l'expulsió dels moriscos.