EL TRESOR DE L'AMISTAT

L’any 1720, don Juan Delago era governador de la Baronia de Xaló i, en l’exercici de les seues funcions, va manar que encarceraren Antoni Pons a la torre senyorial. Poc temps després d’haver-se fet efectiva aquesta condemna, Pere-Antoni Martínez, que era el millor amic del pres, li va fer al governador la següent petició: “[…] queriendo aliviar la prisión de dicho Pons: Otorga que se constituye por fiador de dicho Pons, para que le saquen de la prisión de abaxo, quitándole los grillos que lleva puestos, y le dexen salir y pasear por la torre”. I és que el qui té un amic fidel posseeix un autèntic tresor. Ara i sempre. 

LA FAMÍLIA ALÒS-XIMENO

Al segle XVII, la gent de Xaló solia testar quan ja estava malalta i en perill de mort. Però aquest no va ser el cas d’un llaurador dit Gabriel Alòs, que va atorgar el seu testament el 31 de desembre de 1668 davant del notari Pere Font. Allí va fer constar açò: “[…] estant bo, en molta salut per gràcia de mon Déu y Señor”. I, a més, va manifestar clarament que la seua voluntat era que, quan ell morira, la seua muller, la Caterina Ximeno, rebera l’usdefruit de tots els seus béns, però amb la condició que romanguera “casta y sens marit”. Finalment, cal afegir a aquesta publicació que el Gabriel va morir el 5 d’agost de 1680 i la Caterina, que mai es va tornar a casar, va abandonar aquest món el 12 de novembre de 1686. 

LA FAMÍLIA MESTRE-PASTOR

 

                               Santa Margalida, illa de Mallorca                

Des de Santa Margalida, Joan Mestre va venir a Xaló, on en la data del 7 de setembre de 1621 es va casar amb Antonina Pastor, que també era margalidana. El Joan va testar el 25 de novembre de 1668, i a través d’aquest document tenim notícia que tenia tres fills: el Sebastià, el Martí i l’Elisabet. Però, curiosament, cap d’ells vivia a Xaló. El Sebastià havia contret matrimoni amb l’Elionor Femenia, natural de Quatretondeta, i allí se n’havia anat a habitar. El Martí era el rector de la parròquia de Senija. I, per últim, l’Elisabet s'havia maridat amb el Pere Amengual, un veí de la Vall d’Ebo, el lloc en què aquesta parella havia fixat la seua residència.