Al segle XVII, la gent de Xaló solia testar quan ja estava malalta i en perill de mort. Però aquest no va ser el cas d’un llaurador dit Gabriel Alòs, que va atorgar el seu testament el 31 de desembre de 1668 davant del notari Pere Font. Allí va fer constar açò: “[…] estant bo, en molta salut per gràcia de mon Déu y Señor”. I, a més, va manifestar clarament que la seua voluntat era que, quan ell morira, la seua muller, la Caterina Ximeno, rebera l’usdefruit de tots els seus béns, però amb la condició que romanguera “casta y sens marit”. Finalment, cal afegir a aquesta publicació que el Gabriel va morir el 5 d’agost de 1680 i la Caterina, que mai es va tornar a casar, va abandonar aquest món el 12 de novembre de 1686.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada