dimecres, 2 de març del 2022

JAUME BERTOMEU, FABRICANT DE TEULES I RAJOLES

A començaments del segle XIX, Jaume Bertomeu era el principal fabricant de teules i rajoles de Xaló. El 1815, l’esmentat industrial va subministrar a la nostra parròquia el material necessari per a les obres del campanar i les teulades de l’església. I, per mitjà dels llibres parroquials, hui podem saber que van ser 1.050 teules i 425 rajoles. Aquesta important adquisició s’explica perquè el 1815 va ser un any de represa de la construcció del nou temple de Xaló, després de l’aturada imposada per la invasió napoleònica. Per tant, el 1814 només es van fer les reparacions dels danys que havien causat els francesos, i a les quals es refereix la següent anotació comptable: “Varios remiendos en la pila bautismal, urna del monumento y demás que destruieron los franceses en el saqueo de 30 de mayo”.

TRES VERSIONS D'UN MATEIX FET

El 1895, el mestre Celestí Mas Albanell, de quaranta-quatre anys i veí de Xaló, feia escola a Llíber i, en el camí de tornada cap al seu poble, va ser víctima d’una agressió. Eren les cinc i mitja de la vesprada del 26 novembre del referit any, i el mestre Mas va veure que se li acostava amb un bastó el Batiste Avellà Ferrà, de trenta-un anys i també veí de Xaló. Després de reclamar-li certa suma monetària, li va pegar dues bastonades al cap i, precisament, la segona va fer que es desmaiara. Però aquesta versió dels fets no coincideix en absolut amb la narrada pel Batiste Avellà. Aquest va declarar que l’agressor havia estat el mestre, puix que ell era qui amb tota intenció li havia clavat una navalla a l’esquena. Hi ha, a més a més, una tercera versió que és la d’un veí de Llíber dit Josep Oliver Sanchis, de trenta-cinc anys, que en aquells moments treballava en un bancal pròxim al lloc dels fets. Aquest testimoni va manifestar que se'ls va trobar barallant-se i que estaven “en el suelo, asidos y muy apiñados; el Avellà, debajo y el maestro, sobre este”. La conclusió de tot açò és que sempre resulta convenient conéixer totes les versions sobre un mateix succeït.

DUES MORTS AL CARRER DE SANT RAFAEL

L’agost del 1842 no va ser, precisament, un mes que deixara un bon record en els qui aleshores vivien al carrer de Sant Rafael de Xaló, ja que s’hi van produir les morts de dues de les seues veïnes de manera successiva i per unes mateixes causes: “calentura lenta y diarrea”, segons que va anotar el rector Josep Fontana en els llibres de la parròquia. La primera que va faltar va ser la Maria Femenia Mengual, viuda i de setanta-sis anys i, posteriorment, la Joaquima Ripoll Mora, també viuda i de cinquanta-set anys. Entre l’una i l’altra, es van llevar només tretze dies. 

LES COMPLICACIONS EN EL PART

 

En un sol any, el 1842, a Xaló es van morir tres dones a causa de complicacions en el part. Van ser l’Antònia Ferrà i Mengual (vint-i-quatre anys), la Laureana Fullana i Pont (trenta-sis) i la Manela Montaner i Barceló (trenta-quatre). Afortunadament, hui podem dir que els moderns avanços mèdics han frenat aquestes tragèdies, que van ser tan freqüents durant tot el segle XIX.

diumenge, 6 de febrer del 2022

IMATGES DEL RECORD (X)

Aquesta és una foto del record que ens dona testimoni que els riuraus també eren un espai per a l’aplec i la diversió. Fixeu-vos en els ulls del riurau de la imatge. Els han tapat provisionalment amb canyissos per tal d’evitar la llum o la calor en excés.

IMATGES DEL RECORD (IX)

Aquesta foto, propietat de Pepa Jordà Garcés (a qui li agraesc que me l’haja deixada escanejar), va ser presa a començaments de la dècada dels anys 60. Hi podem veure la processó que es feia el dia de la Mare de Déu del Pilar en el moment en què es dirigia cap a lantic quarter de la Guàrdia Civil, que estava situat al carrer de Sant Rafael.

IMATGES DEL RECORD (VIII)

En aquesta foto del record apareixen les meues iaies de jovenetes. Maria Ferrà Sivera, la meua àvia materna, és qui pilota l’avió i darrere l’acompanya Pepica Ripoll Sivera, la meua àvia paterna.

IMATGES DEL RECORD (VII)

En aquesta foto del record, hi apareix l’altar major de l’església de Xaló. Ara, penseu un moment: quantes i quantes imatges s’hauran pres en aquest lloc tan simbòlic per a la gent xalonera! És un gran temple que es va construir amb l’esforç decidit de tot un poble; i, per aquesta raó, representa la unió i la concòrdia de tots els seus habitants.

IMATGES DEL RECORD (VI)

Ací teniu una altra entranyable foto del record. Hi veiem un agradable aplec de xaloners de diferents generacions que estan a punt de compartir una paella, la menja de les celebracions dels valencians. Aquesta foto ha estat prestada per la família Calafat-Avellà. Moltes gràcies per compartir-la. 

IMATGES DEL RECORD (V)

Les fotos antigues són una eina que ens permet conéixer com era Xaló fa dècades. Així, en aquesta imatge es pot veure on estava situada originàriament la creu que ara es troba ubicada a la rotonda del pla de la Séquia.

IMATGES DEL RECORD (IV)

Ací podeu veure una imatge del carrer Sant Joan Batiste de Xaló. La foto, que me l’ha deixada Pepa Jordà Garcés, va ser presa el 1952, l’any de la Coronació de la Mare de Déu Pobra. El carrer hi apareix adornat amb motiu d’eixa celebració. 

IMATGES DEL RECORD (III)

La foto que ara mireu data del 1952, l’any de la Coronació de la Mare de Déu Pobra. El carrer on la van prendre és el carrer de la Verge (antigament, carrer de Campoamor, però en la parla xalonera se l’anomenava Campamor). Vull donar-li les gràcies a l’Anna Cantó Noguera per haver-me-la deixada escanejar.

IMATGES DEL RECORD (II)

Aquesta foto de finals de la dècada dels 90 ens recorda una visita que un grup de xaloners i xaloneres van fer a Santa Margalida, la vila mallorquina d’on procedien la major part dels repobladors del Xaló del segle XVII. 

IMATGES DEL RECORD (I)

Vet ací una imatge del record, probablement de començaments dels anys 50 del segle passat, que ens mostra una entranyable trobada de quintos. La foto va ser presa al carrer de la Duquessa d’Almodóvar de Xaló.